Surfeig, el llenguatge musical que no costa

14/09/2015

Surfeig, el llenguatge musical que fem a Musicàrea

 

Què passa amb el solfeig?

A Musicàrea vam apostar per l' assignatura de llenguatge musical des del principi, el curs 1999-2000. Des d´aleshores, ens hem diferenciàtd' altres escoles perquè la càrrega lectiva del llenguatge musical mai superava la sessió setmanal, que podia ser de 1 o 1 hora i mitja. No vam tenir queixes, al contrari: el que valoraven les famílies i els estudiants era - i és- aprendre a tocar i no percebiem que el nivell de lectura fos, alemnys en els nivells inicials, una condició per a ser un bon músic. Menció aprat mereixen les grafies alternatives que l´enginy dels profes-i els estudiants- de guitarra, baix o percussió havia creat, per estalviar-se el feixuc aprenentatge de la lectura en pentagrama (TAB, grafia ritmica, etc) D'aquesta manera, els alumnes aprenien llenguatge musical en funció de les seves necessitats, que no eren les mateixes per un saxofonista que per un guitarrista de rock, per posar dos exemples. Llegir partitures, distingir intervals i entendre els acords de jazz eren, doncs, el resultat natural i divers de fer classe d´instrument o tocar en un combo.

A Musicàrea vam entendre durant uns anys que l´assignatura de llenguatge musical ajudava a organitzar aquestes competències de forma coherent (relacionant diferents blocs de continguts) i formava alumnes de forma homogènia, independentment de les seves necessitats com a instrumentistes. En definitiva, creant un perfil d´alumne amb unes competencies comunes en llenguatge musical. Per exemple, evitant que els guitarristes entenguessin què era un acord de CMaj7 però, en canvi, no sabessin llegir en clau de fa (com els baixistes). O mirant que els bateries llegissin melodies a nivell elemental amb la mateixa soltura amb la que llegien ritmes. Es tracta d'un enfocament integral basat en un programa tripartit, obligatori a les escoles munispals i habitual a les escoles del nostre pais des de fa desenis: solfeig, instrument, grup. Gràcies a la flexibilitat que tenim les escoles privades, es tracta però d' un programa opcional, sotmès a revisió constant en funció de resultats en competències adquirides i grau de satisfacció. En aquest punt, les privades hem estat l' alternativa a la inflexibilitat educativa, la de les EMM, que donen per bones moltes coses pel fet que "sempre s'han fet així" 

Des de Musicàrea creiem que aquest model ens pren temps per allò que realment interessa els estudiants: tocar els seus temes perferits, gaudir de la pràcrtica musical en grup. Es tracta d´un model més adient doncs per un perfil d´estudiant que vol dedicar-se professionalment a la música, un perfil que no passa de ser 10 % dels estduiants de les escoles de música.  Es a aquest estudiants a qui ens hem de dirtigir i és  a aquests estudiants a qui hem adaptat els nostres programes per a que tinguin una experiencia satisfactoria de l´aprenentage musical. Tot i així, durant molts anys vam estar ofertant llenguatge musical a tots els alumnes, des dels 8 anys en amunt. Això va ser fins aproximadament el curs 2009-10. Fins aleshores, vam donar al professorat la llibertat d'assolir els objectius de curs (fixats al nostre projecte educatiu) i amb la seva metodologia personal, la que emanava de la seva propia expreinecia i talent, prenet la referencia del que recomana el Departament d´Ensenyament pels ensenyaments de Grau Elemental, ara sense reconeixement acadèmic a Catalunya.

El que volen els alumnes és tocar: Play Along

Per a millorar la proactiviat dels alumnes i el dinamisme de les classes, vam apostar per la informàtica musical (Sibelius) i els programes d´avaluació auditiva, com ara Auràlia. Ens hi va ajudar la nostra aposta per l´àudio digital, que ens havia obligat a dotar l´escola d´una aula amb ordinadors per a fer producció musical amb el PC. També vam utilitzar metodologies "testades" (Yamaha, Taller de Músics, Escuela de Música Creativa) basades en "marques"i amb els seus propis llibres i tallers de formació, cosa que de vegades deslliurava el professorat d' el.labora les nostres propies unitats didàctique- ja algú altre l´havia el.laborat per nosaltres.

Això va ser així fins fa 5 cursos, que vam decidir retirar l´assignatura de llenguatge musical dels programes d´iniciació per a joves i adults, convertits ara en cursos basicament pràctics : técnica instrumental i pràtica musical en grup. D' aquest programa, més procedimental (saber tocar) que conceptual (entendre el què tocàvem, a través de la lectura o l' educaió de l' oïda) en vam dir Play Along. Portem 5 cursos de play Along. Els alumnes que el segueixen tenen una probabilitat 5 vegades més alta de seguir els estudis musicals el curs següent, que els que només fan instrument. Per tant, és una fórmual que agrada el nostre alumnat.

Llenguatge musical sí, però sense assignatura

Des de la generalització dels programes INTSRUMENT+ COMBO, l´escola ha crescut en alumnes, els combos s´han multiplicat i les audicions han estat cada curs més nombroses, fins arribar a la desena el curs 14-15. Els estudiants toquen més que ara que fa només 6 anys, i la "falta de partitures" no sembla que representi cap handicap rellevant per a poder tocar amb precisió o bon gust. Conclusió: el llenguatge musical no sembla que hagi de ser un requisit per a formar els alumnes en l´art de la interpretació i el gaudi musical. Almenys, no en els primers nivells. A partir d' aquest fet, que el sentit comú sempre ha conegut (tots podem aprendre a tocar o cantar cançons d´oida) o la cultura popular sempre ha demostrat (als músics de flamenc, rock o pop no els cal llegir partitures per vendre discos) Musicàrea seguirà apostant per uns cursos basats en el combo i la classe d´instrument, entenent que el llenguatge musical necessari serà la consequència i no condició de l' aprenentage de l´alumne. Un llenguatge musical que, a més, serà diferent per a cada estudiant particular: depenendrà de la seva oïda "natural"  de la motivació, de la seva curiositat, de si representa o no un avantatge per aprendre l' instrument, de si resulta imprescidible a partir d´un cert punt de l' aprenentatge, etc.  En qualsevol cas, i tal com diu un dels nostres professors, Josep Oriol Mas (Uri) un llenguatge musical funcional, presentat en el moment adequat de la pràctica instrumental individual o en grup, per entendre i facilitar el que estem tocant.

 

" jo crec que, més enllà d'això, caldria introduïr teoria aplicada a la pràctica en les classes d'instruments i de combo. És a dir, ensenyar llenguatge aplicat al que l'alumne vol fer a classe o a allò que li proposa el professor. És una feina molt més individual de cada professor, que depèn de la seva capacitat de medir el pols i la capacitat i ganes de l'alumne, però per mi és molt més instructiu. Apart, fa que l'alumne pugui aplicar la teoria directament, no guardar-la "per quan li faci falta". I finalment, també és una manera de que l'alumne entengui fins on en aquell moment està capacitat a entendre. Més tard ja tornarà sobre el mateix, i segur que, amb més nivell, arribarà a interioritzar coses que en un primer moment no era capaç de fer"

Noves propostes de llenguatge musical 

I tanmateix, recollint opinions del professorat ( "si sabessin llegir, podriem tocar més temes durant el curs", " si entenguessin els intervals entendrien millor com es fa una segona veu", etc) Musicàrea no renuncia a una assigantura de llenguatge, que ofereixi a l' estudiant un plkus formatiu, no necessraiment professionalitzador però que sigui una eina que el faci més productiu amb l' instrument, sol o en grup. Aquesta eina es diu llenguatge musical i Musicàrea ha buscat un model que compleixi aquest requisits

1) que sigui efectiu

2) que no aburreixi massa els estudiants

 3) que s´adapti al nostre projecte educatiu, més aviat basat en la música moderna 

Com ho farem?

Amb un noun plantejament de l´assignatura de llenguatge musical:  "Surfeig, el llenguatge musical que no costa". Un programa d' alfabetització musical en dos cursos, adreçat a joves i adults i basat en dues assignatures semestrals: Surfeig (octubre a febrer) i Eines Musicals (febrer a juny) amb sessions setmanals de 1 hora i quart a la setmana i treball tutoritzat, on line o a traves de bloc. A Surfeig treballem la lectura melódica i ritmica (a una i dues veus) . A Eines fem un treball de Teoria/ Ear trainig/Creació/ Harmonia

Amb els dos cursos de Surfeig, l´estudiant assolirà el s objectius terminals del Grau Elemental, habitualment de quatre cursos. Aprendrà llegir partitures, a tocar ritmes a una i a dues mans, a escriure les seves propies transcripcions, a entendre els principis de l´harmonia, a composar i harmonitzar melodies, a reconéixer acords i saber acompanyar una melodia amb un baix, a distingir intervals, a saber organitzar l' assaig d´un tema . En definitiva, a assolir unes habilitats conceptuals i teóriques i que els alumnes de la EMM no puguin mirar-te sobre l´espatlla i dir : "ok, toques molt bé, però no llegeixes"

L´estudiant amateur de Musicàrea, el més habitual, veu ampliada així l' oferta de programes amb MUSIC UP, basat en tres assignatures : instrument, combo i llenguage musical funcional.

En què consisteix el SURFEIG?

Farem servir llibreta, llibre de texte amb partitures i exercicis. I apps, moltes apps! A l' aula tindrem tablets, un projector i un equip de só, per a un fer activitats engrescadores i productives de treball col.lectiu: competitiu, creatiu, proactiu o col.laboratiu.

 La metodologia del Surfeig consistirà en unitats didàctiques que seguiran aquest esquema aproximat : plantejament de contigut/ activitats de comprensió/ activitat de creació per a consolidar els contiguts. El material  (de lectura, auditiu, teòric, compositiu) estarà basat en exemples de música popular (rock /pop) música clàssica, popular tradicional o jazz. Els blocs de contiguts seran: marc teòric (convencions d’ escriptura musical, convencions tonals, modalitat, blues ) lectura ritmica/melodica/harmonica, afinació, treball auditu, improvisació i creació

A Surfeig no hi ha cap model pedagogic dominant, perquè no n´hi ha cap que ens acabi de satisfer al 100%; però hi haurà elements de l´harmonia funcional (Jazz) el concepte de Do móbil (Aula) i el treball improvisatiu i creatiu del Instituto de Educación Musical (IEM) creat pel pedagog Emilio Molina. Els libres que farem servir son els de IEM i els de la Escuela de Música Creativa (Madrid)

Com hem comentat abans, l´objectiu final és que l’ alumnat adult de l´escola obtingui un nivell de lectura i teoria de quart de grau elemental en dos anys, i un d´harmonia jazz equivalent al segon del taller de músics. Auditivament caldria que sabessin resoldre (trascriure) memodies de 12 compasos diatóniques, com a molt amb alteracions habituals en la música moderna (b3, b7, b5) . 

 

 

 

 

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Aquesta web utilitza cookies propies i de tercers. Si continua amb la navegació vol dir que accepta el seu ús.

Accepto    Vull saber més