El Pais de la Doble Xarxa

publicado en: opinió | 0

Apreciat Jordi P.

Acabo de llegir la teva lloança a la EMM Mestre Montserrat, escola i ara també Conservatori on treballes i de la qual has estat director, possiblement un dels millors.

Haig de dir que m’ admira tot el que fa la EMM. Ja nomes us queda tenir la cátedra Toldrà o l’especialitat en cants de cetacis i ja ho tindriem, si em permets la broma. M’ alegro que formis part d’un projecte que compta amb tants recursos. De l’ administració, vull dir. De debó! Altres escoles de música, amb exactament el mateix rang legal (autorizades pel Departament d’ Ensenyament) amb prou feines tenim el nom a la llista de recursos educatius de Catalunya. Ah, i podem posar l’ escut de la Generalitat a la porta. Per a la resta, VISA o Mastercard. La dels cients, vull dir. No és meravellòs? Amb els mateixos titulats superiors, espais, programes i equipaments, fixa´t tú. 

T’imagines que un dia, els  centres privats que hem sobreviscut a aquesta competencia (deixa´m dir-ho: deslleial) fóssim escoles concertades? Com a l’ ensenyament obligatori, vaja. escoles del Departament de titularitat privada: cooperatives, societats limitades, autónoms. Aleshores, les desafortunades families que es queden sense plaça a la EMM podrien estudiar en altres centres als mateixos preus. Això sí que seria ser d’ esquerres, això sí que seria un estat del benestar. Això seria, no ja Europa… seria com la resta d’ Espanya! Allà on la gent és musicalment mes desvetllada, perquè NO hi ha cap doble xarxa d´escoles de música autoritzades.

Ja te gràcia que una de los poques coses en que els catalans som independents, siguin tan nocives per, almenys, la meitat del sector educatiu del pais: les privades. Es una llastima, no creus? Si fossim centres concertats, les families podrien triar projecte educatiu: si no els agradessin les classes de la EMM, podrien anar a la EM concertada de la cantonada, a preus similars pero amb altres enfocaments o professorat (en comptes de deixar la musica per sempres mes, que tu i jo sabem que és exactament el que passa).

Benvolgut: pots estar tranquil que tot això no passarà. L’ ensenyament músical en aquest pais es una excel.lent maquina de fer demagogia: si ets politic i dius que vols subvencionar escoles privades de seguida et titllen d´afavorir els rics. Com si a la EMM nomes hi anessin families per sota del SMI! quan sabem que, sobretot, hi van les families que podrien permetre’s una privada. Quan moltes vegades, families monoparentals, amb membres a l’ atur o jubilats son les que s’ esforcen en venir a les privades. Perquè els agrada el que hi han trobat. No hi ha millor afalag q el dels que fan l’ esforç de pagar el preu real d’ un producte o servei

Mentrestant, les privades (autoritzades, com Musicarea, o Freqüènces) seguirem sent pioneres en moltes coses. Per exemple, aprenent a gestionar els recursos com una familia de classe mitja: de forma eficient. A la fuerza ahorcan! Seguirem assistint, joioses, a que l’ admisitració copiï idees previament pensades i testades als nostres centres. Com ara el jazz, o la musica moderna, o els combos, o els programes sense solfeig, o           l´harmonia moderna, o la música en familia, o la sensibilització musical...Tot de coses que van començar a ofertar les nostres escoles quan les EMM ni podien ni volien oferir, aquells llunyans 80 i 90.

Segur que tota aquesta nova oferta de les EMM és tan excel.lent com la que podem oferir a les privades però, ailàs… a meitat de preu! Seria una mica com la diferència entre el Granier i el Forn de Tota la Vida… mes barat i amb ofertes tres x uno, i a més oferint cafés. Ja nomes queda que el Forn faci només pà de massa mare però, glups, diria que aquesta setmana ja ho he vist al Granier.

No voldria resultar desagraït: gràcies a haver estat estudiant de la EMM als anys 70, quan era al local de l´Orfeó, vaig saber en quina mena d’ escola no prosperaria mai com a músic, i per això van pagar-me privades: la de la sra Muntanyés i mes tard la mítica Zeleste o el consolidat invent del sr Cabrera, el Taller de Músics. Ara tot aquella vella escola municipal encarcarada ha passat a la història. Sort en tenim de les escoles de musica municipals: obliguen als projectes alternatius a innovar continuament. Així no hi ha forma d’ aburrir-se! 

Gràcies per seguir pilotant projectes tan beneficiosos per a l’ ensenyament musical del nostre País.

I bon curs!