Es una idea politicament incorrecta: estudiar música, dels 6 als 12 anys, no passa per estar-se dues hores a la setmana amb paper, llapis i pentagrama… però la majoria d’ escoles de música de Catalunya no estan preparades per aquesta idea. No és el cas de la majoria de Musicàrea ni de tantes escoles de Centreeuropa, on la formació inicial es basa en la pràctica musical en bandes i orquestres. Es el que fem a Musicàrea fa vint anys a través del combo. Com tantes escoles extrangeres hem vist que l’ alumnat acaba que toca en grup i fa audicions adquireix més i millors competències musicals, fins i tot «les que ens havíem saltat»: teoria, oïda i lectoescriptura. De retruc, n’adquireix d’interpersonals.
Els nous grups de Ritmicool de la nostra Escola ho tenen clar. Son els nens i nenes de la brillant promoció d’iniciació 2 del curs passat, dirigits per la gran Clara Armengol, graduada superior en oboé i master en música i arts escèniques. El curs passat, com a “Musiketes” aquest grup va fer batucades, cantar cançons sioux a dues veus, tocar en una orquestrina de placa, bongós i boomwackers , o fer body percussion mentre entonaven “sea shanties” del Pacífic Sud. Ha estat en el procediment i en l’acció-a través del joc, la creació i l’ experimentació- que aquests petits músics han après les beceroles de la música. Se’n diu aprenentatge significatiu i és 10 vegades més productiu que aprendre a llegir partitures abans de tocar res. I, oh, sorpresa! acaben llegint partitures de totes formes.
Aquest curs, amb el bagatge dels dos anys de Musiketes i una destresa remarcable amb pianos, bateria, guitarres, trompetes o veus, és el moment de passar a la següent pantalla: tocar junts cançons del repertori popular modern, amb el seu instrument preferit. Fent combo. Li desitgem tota la sort al company Lluís Muntané, a qui ajudarem en tot el que ens sigui possible per entrar a l’aula, captar l’ atenció d’ estudiants, intel.ligents, empàtics i creatius (l’esperança del pais) … i sortir-ne viu per explicar-ho 😉